Article d'opinió de Josep M. Mestres, president de Texfor. Reflexions sobre el TexMeeting 2025
Quan pensem en el TexMeeting, no parlem només d´una conferència anual, parlem d´un punt de trobada. Durant unes hores, industrials, marques, centres tecnològics, universitats, estudiants i administracions comparteixen sala, preocupacions i expectatives. L'edició del 2025 ha confirmat que aquest exercici de diàleg directe continua sent tan necessari com el primer dia.
El lema d'aquest any, "Valor en cadena. Col·laborar per competir", tampoc és un recurs de màrqueting. Resumeix una realitat clara: el valor ja no es genera en una única baula, sinó en la relació entre tots ells. Una empresa sola pot sobreviure; una cadena ben connectada pot construir futur.
El context no convida a la complaença. El consumidor canvia dhàbits amb rapidesa, la competència global pressiona preus i marges, la normativa europea multiplica les exigències de transparència i responsabilitat, i la tecnologia accelera a un ritme que obliga a prioritzar inversions. La temptació podria ser replegar-se i protegir el mateix. Tot i això, l'experiència de les empreses que millor estan resistint apunta en una altra direcció: obrint-se a la col·laboració guanyen estabilitat i generen noves oportunitats.
En aquest escenari, 2030 no és una data abstracta, sinó una línia de meta. Aleshores, bona part de les regles del joc ja hauran canviat. Parlem de productes dissenyats per durar més i encaixar en models circulars; d'informació fiable que acompanya cada article; de sistemes capaços de transformar residus en nova matèria primera; una química gestionada amb rigor i de decisions energètiques que impacten directament en la competitivitat.
Res d'això no funcionarà sense talent. El sector necessitarà joves que dominin eines digitals i es moguin entre el disseny, les dades i la comunicació, i també professionals amb experiència capaços de reinterpretar-ne l'ofici. La fàbrica i l'aula no poden continuar sent mons paral·lels. Quan un estudiant s'asseu al costat de producció, disseny i R+D per participar en un projecte real, l'empresa guanya noves mirades i el futur professional descobreix fins a quin punt el tèxtil continua sent un sector estratègic.
La paraula “col·laboració” corre el risc de desgastar-se de tant repetir-la. Per això, al TexMeeting insistim a donar-li contingut concret. Col·laborar significa asseure's proveïdor i client a revisar com es dissenya una col·lecció; compartir la informació justa perquè la traçabilitat sigui útil; provar solucions en petit amb un grup reduït d'empreses, centres tecnològics i administracions i escalar-les si funcionen. També vol dir admetre que hi ha reptes –des de la gestió del residu fins a determinats subministraments estratègics– que només s'aborden amb eficàcia quan es miren des d'una visió de cadena.
En aquest punt, ladministració pública exerceix un paper determinant. No només pels fons que pot mobilitzar, sinó per la capacitat d'orientar la contractació cap a criteris que reconeguin el valor afegit d'un producte traçable, segur i circular. Quan un plec es limita a premiar exclusivament el preu, el resultat és previsible: pressió sobre els costos, deslocalització i pèrdua de teixit industrial. Quan, en canvi, es compra valor, la ciutadania se'n beneficia i l'ecosistema empresarial es reforça.
Per això, més enllà de la crònica del dia, el que és important ja no és la fotografia de la sala plena, sinó el que ha passat després. Si el TexMeeting 2025 ha servit perquè, aquestes setmanes, empreses, marques, centres de coneixement i administracions hagin començat a explorar encara que sigui una nova iniciativa conjunta –per petita que sigui–, la jornada haurà complert el seu objectiu amb escreix.
El tèxtil europeu té experiència, coneixement i una resiliència sobradament demostrada. El que marcarà la diferència és la nostra capacitat per activar aquest potencial de manera coordinada al llarg de tota la cadena de valor.
“Col·laborar per competir” no és un eslògan ni una frase efectista. És una manera de treballar que ja està en marxa a molts racons de la nostra indústria. El repte, a partir d'ara, és ampliar-la, consolidar-la i convertir-la en norma, no pas en excepció. Només així el tèxtil continuarà sent una peça rellevant de l'economia europea el 2030 i més enllà.